No puc recordar l’últim cop que vaig demanar un cafè en un establiment de Barcelona sense que el cambrer o cambrera em fes la pregunta que em fa pujar al cirerer: “Sol?”. Ja deu fer trenta anys, pel cap baix, trenta anys de militància, de clavar els ulls a l’altre costat de la barra i manifestar: “Sí, ¿no veu que vaig tot sol” o “Si el volgués amb llet ja l’hi hauria dit” o, tot recordant l’acudit de l’Eugenio, “D’acord, posi-me’n dos”.

L’origen d’aquesta ximpleria segurament és a Madrid, però no ho puc assegurar, perquè a Sevilla, als anys vuitanta, ja hi vaig tenir la discussió nominalista amb un cambrer i algun parroquià. Dissortadament, l’epidèmia va arribar a Can Fanga i s’ha estès arreu del país, primer per les ciutats – ho he constatat ja fa temps a Tarragona i Lleida- i pels pobles d’estiueig, fins arribar als pobles grans, mitjans i petits. Fa quinze dies vaig detectar, escandalitzat, que el virus havia infectat un poblet encisador del nord del Priorat, Margalef, a una dotzena de quilòmetres de la Palma d’Ebre -d’on és la Marta Rojals. He de confessar que (llegir l’article al Núvol)

 


Enguany Núvol, el digital de cultura, fa cinc anys. Aquell blog minúscul que agregava continguts de blogs diversos s’ha convertit en una comunitat de 100.000 lectors, i ara ho celebren celebrar fent un pas endavant. Núvol es converteix en un segell editorial, amb una col·lecció d’ebooks estable, la Biblioteca del Núvol, i una revista anual, que recollirà en paper els millors articles del diari. Núvol també ha iniciat una col·lecció de clàssics amb un volum magnífic d’obres de Shakespeare, Versions a peu d’obra, que ja ha exhaurit la primera edició. Per finançar aquests projectes, Núvol ha obert una subscripció. Pots participar a la campanya de micromecenatge que Núvol ha obert a verkami.  

Compártenos en tus redes sociales...Email this to someonePrint this pageShare on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterShare on LinkedIn