No puc recordar l’últim cop que vaig demanar un cafè en un establiment de Barcelona sense que el cambrer o cambrera em fes la pregunta que em fa pujar al cirerer: “Sol?”. Ja deu fer trenta anys, pel cap baix, trenta anys de militància, de clavar els ulls a l’altre costat de la barra i manifestar: “Sí, ¿no veu que vaig tot sol” o “Si el volgués amb llet ja l’hi hauria dit” o, tot recordant l’acudit de l’Eugenio, “D’acord, posi-me’n dos”.

L’origen d’aquesta ximpleria segurament és a Madrid, però no ho puc assegurar, perquè a Sevilla, als anys vuitanta, ja hi vaig tenir la discussió nominalista amb un cambrer i algun parroquià. Dissortadament, l’epidèmia va arribar a Can Fanga i s’ha estès arreu del país, primer per les ciutats – ho he constatat ja fa temps a Tarragona i Lleida- i pels pobles d’estiueig, fins arribar als pobles grans, mitjans i petits. Fa quinze dies vaig detectar, escandalitzat, que el virus havia infectat un poblet encisador del nord del Priorat, Margalef, a una dotzena de quilòmetres de la Palma d’Ebre -d’on és la Marta Rojals. He de confessar que (llegir l’article a Núvol)

 


Enguany Núvol, el digital de cultura, fa cinc anys. Aquell blog minúscul que agregava continguts de blogs diversos s’ha convertit en una comunitat de 100.000 lectors, i ara ho celebren celebrar fent un pas endavant. Núvol es converteix en un segell editorial, amb una col·lecció d’ebooks estable, la Biblioteca del Núvol, i una revista anual, que recollirà en paper els millors articles del diari. Núvol també ha iniciat una col·lecció de clàssics amb un volum magnífic d’obres de Shakespeare, Versions a peu d’obra, que ja ha exhaurit la primera edició. Per finançar aquests projectes, Núvol ha obert una subscripció. Pots participar a la campanya de micromecenatge que Núvol ha obert a verkami.  

Comparteix-ho a les teves xarxes socials...Email this to someone
email
Print this page
Print
Share on Facebook
Facebook
Share on Google+
Google+
Tweet about this on Twitter
Twitter
Share on LinkedIn
Linkedin