Sembla que la guerra, la violència, l’assetjament, el maltractament no tinguin sentit: en tenen. Està arrelat en una combinació de la nostra part més primitiva, la supervivència egoista. I aquella més moderna: el relat, l’element que ens fa humans i, alhora, conscientment mortals.
El bullying, l’assetjament, l’encaix a l’escola, sovint és vist com un defecte de creixement infantil o adolescent. “Ja maduraran”. Doncs no. Aquesta violència a les escoles no és altra que la violencia social que hi ha arreu.
Lluitar contra “una” mena de violència, de maltractament no té sentit, ja que el manteniment de les altres la visibilitza però no l’anul·la.
La violència no ve dels febles, ni dels pobres, ni dels estrangers. La violència arrela al cor poruc dels poderosos, com deien els clàssics, és filla de la por i companya de la guerra.
Adonar-nos que aquesta violència es justifica, s’exerceix i s’excusa, mitjançant recursos lingüístics, literaris, sintàctics i en diversos relats (sempre semblants) és potser el més clar objectiu del taller. Ser conscients, de l’origen del mal, del cor de la serp, de la llengua verinosa… tot xalant.
