Parlem amb l’Álvaro Colomer sobre la seva funció com a coordinador del Club de Lectura de la Fundació Jordi Sierra i Fabra

Podríem dir que el coordinador d’un club de lectura és el responsable de mantenir l’esperit del grup, perquè el club no s’ensorri, és qui anima i modera el debat. Però abans de res és un gran lector.

Avui volem descobrir com es veu l’Álvaro Colomer a si mateix com a coordinador del Club de lectura de la Fundació Jordi Sierra i Fabra. Però també indagarem per saber com és l’Álvaro Colomer lector i la seva relació amb els llibres, no oblidem que és escriptor i periodista.

 

Comencem!

 

Què suposa per a tu, com a lector, escriptor i periodista (en aquest ordre), coordinar el Club de lectura de la Fundació Jordi Sierra i Fabra? Havies coordinat activitats així anteriorment o és la primera vegada que ho fas? Porto quatre o cinc anys treballant com a coordinador de diversos clubs. Normalment, són clubs del sistema de biblioteques de Barcelona i, en aquest sentit, el de la Fundació Jordi Sierra i Fabra és el primer club ‘privat’ que assumeixo. És per a mi un plaer per un motiu molt senzill: en aquest club puc triar els llibres amb llibertat absoluta. A les biblioteques, he cenyir-me a uns títols determinats, però aquí els llibres es trien amb absoluta llibertat. Això fa que pugui assegurar-me que són novel·les, poemaris o obres de teatre de primera categoria.

Què és el que més et sedueix de posar-te al capdavant d’un grup de lectors compromesos i apassionats com són els integrants d’aquest club de lectura? He de reconèixer que, com a escriptor, he après més als clubs de lectura que llegint la crítica especialitzada. Els lectors ‘compromesos i apassionats’, com els anomeneu, et parlen des del cor, no des de la raó. Hi ha novel·les que són molt bones en un pla institucional, però que no funcionen a peu de carrer. Això és el que t’ensenya un club de lectura: la diferència entre el que la gent ‘normal’ gaudeix i el que els ‘acadèmics’ volen imposar.

Què ha de tenir una obra per ser candidata a formar part de la programació d’un club de lectura? Amb quins criteris les selecciones? Tot conductor d’un club ha de seguir dos criteris molt determinats: diversitat i qualitat. La diversitat fa que sempre programis llibres de diferents gèneres, països i arguments. En un club, els lectors han de poder llegir aquells llibres que normalment no triarien per si mateixos. No es tracta de triar llibres que sàpigues que els poden agradar, sinó de seleccionar llibres que sàpigues que, si no fos gràcies a tu, potser no els llegirien. En donar-los diversitat, tens la seguretat d’estar ampliant el seu repertori lector. I aquesta ha de ser la finalitat de tot bon conductor. Però, això sí, sempre assegurant una qualitat mínima. A un club no s’hi va per llegir ‘llibres de platja’.

Creus que coordinar una activitat d’aquest tipus, de lectura compartida, fa que tu també creixis com a lector? Per descomptat. Porto molts anys fent de coordinador en altres clubs, però recordo perfectament tot el que em va sorprendre, sobretot al principi, l’enorme diferència que hi ha entre el que la crítica especialitzada diu que t’ha d’agradar i el que realment agrada a la gent. He crescut com a lector en la mesura que he deixat de mirar cap l’acadèmia per mirar cap al carrer.

Llegint ens trobem a nosaltres mateixos, això diuen. I alguns afirmen que l’únic instrument que ha trobat l’ésser humà per aconseguir la immortalitat ha estat la tinta. Què dius al respecte? Que no estic d’acord. L’ésser humà creix de molt diverses maneres. Algunes fins i tot de les més puerils. Crec que un home i una dona creix mirant als ulls d’un nen, abraçant a un desconegut o fins i tot plorant davant el fèretre d’un ésser estimat. La immortalitat te la donen les accions bones o dolentes. És cert que escriure un llibre pot ser una bona acció, però cremar Roma també et dóna la immortalitat.

Com et defineixes com a lector? Ets dels que rellegeix? Sóc un lector disciplinat, constant i rutinari. Tinc unes normes de lectura per a cada dia, és a dir, un nombre d’hores determinat. Ara bé, abandono una mitjana de deu llibres per cada un que finalitzo. I rellegeixo només novel·les d’una magnitud enorme: Milton, Cervantes, Benet, Galdós… 

Quants llibres has comprat per impuls? O ets dels que fulleja lentament abans de decidir? Compro tant per impuls com d’una manera programada. La meva tasca com a escriptor i periodista em porta a llegir molts llibres que m’interessen per al meu següent projecte. Aquestes lectures, ho reconec, són sovint més avorrides que les impulsives. I és que, en realitat, llegir alguna cosa per obligació sempre és més avorrit que fer-ho per pur plaer. En aquest sentit, acostumo a gaudir més els llibres que no estaven programats.

I ara, si et preguntem des de la teva perspectiva com a escriptor i periodista, com consideres el lector? El tens en compte com a part activa integrant de la teva feina? És a dir, com alguna cosa més que el consumidor final dels teus articles en premsa i dels teus llibres. Reconec que mai penso en un altre lector que no sigui jo mateix. Tot el que escric, tant a nivell literari com periodístic, respon a la mateixa pregunta: voldries llegir tu mateix aquesta novel·la o aquest article? Si la resposta és no, el llenço a la paperera. No em considero en res diferent a un lector normal. Per tant, crec que jo mateix serveixo de criteri.

Algú va dir que hauria de ser obligatori llegir 1.500 llibres abans d’escriure un. Això dels 1.500 llibres és, simplement, absurd. Us proposo un càlcul: si l’any té 52 setmanes i si un lector ràpid llegeix un llibre per setmana, deduïm que només es poden llegir 52 novel·les -o el que sigui- a l’any. Per tant, per arribar a 1.500 títols, un ha d’invertir 29 anys. Absurd. Qui digui que ha llegit més de 3.000 llibres al llarg de la seva vida, menteix com un roí i hem de, simplement, escopir-li a la cara. No cal mentir en aquests temes, perquè l’elitisme cultural és el més menyspreable en l’ésser humà.

 

Moltes gràcies, Álvaro, pel teu temps i per compartir-lo amb nosaltres. Ens veiem al Club de lectura de la Fundació Jordi Sierra i Fabra!

 

 

Comparteix-ho a les teves xarxes socials...Email this to someone
email
Print this page
Print
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Share on LinkedIn
Linkedin