Conversa amb l’autora: Els vells, aquella nosa

Els vells, aquella nosa  de Cèlia Sànchez-Mústich

publicat per Comanegra

Xerrada amb l’escriptora per parlar de: la dependència, la distància, els sacrificis personals, la quarta edat.

 

Quin valor donem a la gent gran? Aquesta pregunta es va esmunyint entre línies i ens incomoda la lectura. Tenim feina. Perquè l’edat ha arribat a un punt culminant de descrèdit; un descrèdit, per postres, «ben blanquejat per la hipocresia de pontificar sobre la saviesa dels vells». Des d’un punt de vista excepcional, la poeta Cèlia SànchezMústich narra la seva peripècia de molts anys al costat d’una mare i una àvia dependents, i la recerca detectivesca d’una amiga perduda entre residències geriàtriques. L’autora fa un elogi de la quarta edat, més que com un col·lectiu, «com un formidable amfiteatre o temple ruïnós que, a diferència d’altres, no és freqüentat per visitants embadalits», i entrellaça una intensa experiència familiar amb reflexions àcides d’una duresa implacable. Perquè veiem «aquella nosa» amb uns ulls una mica més dignes.

 

Cèlia Sànchez-Mústich (Barcelona, 1954) és coneguda especialment per la seva obra poètica, però també compta amb novel·la, narrativa breu i narrativa de noficció. Ha estat guardonada amb el premi Mercè Rodoreda de narrativa, el Crítica Serra d’Or, el Miquel de Palol i el premi Octubre de poesia.

 


Activitats relacionades

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
error

Enjoy this blog? Please spread the word :)