Sentit de la poesia en els nostres temps

Xerrada, col·loqui per Àlex Susanna

Es va dir que els nostres eren “malos tiempos para la lírica”, però cada cop som més els convençuts que és just el contrari: cap gènere és més adequat que la poesia per respondre al conjunt d’envestides -comunicatives, tecnològiques, socials, polítiques- que deshumanitzen i despersonalitzen les nostres vides de manera accelerada fins a buidar-les de sentit. La poesia, doncs, és un dels últims reductes de sentit que ens queden, i, els poetes, uns resistents del sentit.

Què és, però, la poesia? Reflex, reflexió, crítica o celebració de la vida, o potser una mica de tot plegat? La poesia són poemes i cada poema és un constructe verbal, un “dubte prolongat entre el so i el sentit”, com va dir Valéry: mig poema aspira a la condició de la música però l’altra meitat vol cristal·litzar de manera significativa. La poesia és una lent d’augment per veure-hi millor i, per tant, ens ajuda a individualitzar més les nostres vides, a entendre-la millor en els seus moments més significatius.

Com ens hi hem de relacionar, amb la poesia? Quin és el seu espai, quines les escletxes per on deixar que entri en les nostres vides i passi a ser una de les nostres millors companyies? Molt senzill: la poesia demana poc, només una mica de temps, però exigeix una de les coses cada cop més difícils de trobar: calma, silenci, concentració, per deixar que els poemes ressonin dins nostre, ens interpel·lin i dialoguin amb nosaltres.

• Públic: adults i alumnes de secundària
• Sessió: 1 hora 
• Necessitats tècniques: segons la sala

Àlex Susanna: Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Ha estat professor de literatura catalana a la Universitat Rovira i Virgili (1982-1992), fundador i director de l’editorial Columna (1985-1999), de la discogràfica Columna Música (1997- 2000), i del Festival Internacional de Poesia de Barcelona (1984-2000).

Posteriorment ha estat director de Cultura de l’Institut Ramon Llull (2002-2004); director de la Fundació Caixa Catalunya a la Pedrera (2009-2013). El 2013 fou nomenat director de l’Institut Ramon Llull. El març del 2016 passa a dirigir l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural.

Entre els seus llibres de poemes figuren Memòria del cos (1980, Premi Miquel de Palol 1979), Els dies antics (1982), El darrer sol (1985), Palau d’hivern (1987), Les anelles dels anys (1991, Premi Carles Riba 1990), Boscos i ciutats (1994), Suite de Gelida (2001), Angles Morts (2007), Promiscuïtat (2011) i Filtracions (2016).