Versió adaptada de Cyrano de Bergerac, d’Edmond Rostand, sota la direcció d’Irma Borges.
Sinopsi:
Roxanne està retirada en un convent de monges, té 95 anys i problemes d’alzheimer. Sola, a la seva habitació, en un calaix, troba una vella carta d’amor, la llegeix a la llum d’una espelma i recorda… Però la seva memòria és un espiral de moments, objectes, colors, olors que van i vénen com si fossin tan reals…
Com saber quin moment és més real? La intensitat dels records obre antigues ferides que es fan presents a cada moment, en cada sospir…
Acompanyada d’una monja cuidadora Roxanne es passejarà per la seva memòria fent-nos-la reviure com si fos el moment present. A través del mirall els records s’aniran amuntegant un damunt l’altre. Cyrano i Cristià reapareixen a l’escenari, l’amor dels dos la confón. Qui és qui?
A qui estima realment? El laberint de la memòria a vegades ens descobreix coses que nosaltres ni tan sols… sabíem.
Espai i infraestructura que fa falta per la representació:
-Il·luminació
-Càmera negra
-Escenari mínim 6×4