Trencadís Literari del Museu Etnològic i de Cultures del Món, 2022

Trencadís Literari. Un viatge a l’altra punta del món

Les cinc sessions, conduïdes per l’escriptor i periodista Martí Gironell, estan dedicades a la literatura de viatge a les antípodes, i  vinculat a l’exposició:   Traços, pintura aborigen  australiana: Tradició  i  contemporaneïtat.

Aquesta exposició (seu carrer Montcada) ens permet connectar passat i present, tradició i contemporaneïtat, traçant visualment i conceptualment com els aborigens australians −que habiten Austràlia des de fa seixanta mil anys−, en un exemple de continuïtat i canvi, han mantingut la seva pròpia cultura ancestral i, al mateix temps, han anat transformant-se a mesura que diferents esdeveniments els han afectat.

Exposició:   Traços, pintura aborigen  australiana: Tradició  i  contemporaneïtat.

Dates: del 18 de desembre de 2021 al 15 de maig de 2022

Espai: sala d’exposicions temporals de la seu Montcada Museu Etnològic i de les Cultures del Món.

Més informació

 

 

Organitza: Museu Etnològic i de Cultures del Món

Conductor de les sessions: Martí Gironell

Hora: a les 18.30 h

Sessions en streaming a través de Facebook Live del Museu

PROGRAMACIÓ

Dimecres, 2 de març  (presencial i en streaming a través de Facebook Live del Museu)

Conversa amb la comissària de l’exposició Estela O’Campo i l’escriptor Xavier Moret. Modera Martí Gironell

Boomerang, viatge al cor d’Austràlia, Xavier Moret

Benvinguts a Austràlia, una illa-continent enorme, més gran que Europa i habitada només per 19 milions de persones, on les carreteres tenen rectes de més de quatre-cents quilòmetres i el tren triga més de tres dies a recórrer de punta a punta la distància que separa Perth i Sídney. On conviuen els contrastos més radicals que es puguin arribar a imaginar.

Dimecres, 9 de març  (en streaming)

Conversa amb Marta Vallverdú Borràs

Ruta blava. Viatge a la Polinèsia, Josep M de Sagarra

Josep Maria de Sagarra, exiliat a París durant la Guerra Civil, va viatjar a Tahití en companyia de Mercè Devesa, amb qui s’acabava de casar. Aquest viatge havia estat un regal de bodes de Francesc Cambó. A la Polinèsia, Sagarra tenia la intenció de fugir de l’ambient opressiu de l’exili. El 28 de desembre de 1936, ell i la seva esposa es van embarcar a Marsella en el Commisaire Rammel; van arribar a Tahití al febrer de 1937 i van tornar de nou a Marsella, en el Ville de Strasbourg, el 20 de juliol de 1937. Del quadern de bord que anava escrivint Josep Maria de Sagarra al llarg d’aquests mesos, va sorgir La ruta blava, un llibre excepcional, d’una prosa lluminosa i d’un estil narratiu impecable.

 

Dimecres, 16 de març (en streaming)

Conversa amb Gabi Martínez

En la Barrera, Gabi Martínez

A Austràlia l’impacte humà també ha tingut conseqüències aclaparadores: aquí estan les plagues de conills, de cavalls, camells o gripaus, o la ja perceptible mort blanca que s’apodera dels corals a causa de l’augment de la temperatura de l’oceà. Gabi Martínez recorre la costa de Queensland, que a vegades sembla inventada, i la converteix en una cançó a la qual s’incorporen desenes de veus: naturalistes, submarinistes, aborígens, grangers, empresàries, teòlegs, jugadors de pòquer…

 

Dimecres, 23 de març  (en streaming)

Conversa amb Susana Andrés (traductora de l’obra de Sarah Lark)

Al país del núvol blanc. Els secrets dels maoris i La crida del kiwi, Sarah Lark

Londres, 1852: dues noies emprenen la travessia en vaixell cap a Nova Zelanda. Significa el principi d’una nova vida com a futures dones d’uns homes a qui no coneixen. Però trobaran l’amor i la felicitat a l’altra punta del món? Al país del núvol blanc, el debut amb mes exit dels últims anys a Alemanya, es una novel·la inoblidable sobre l’amor i l’odi, la confiança i l’enemistat, i sobre dues families unides per sempre.

 

Dimecres, 6 d’abril  (presencial i en streaming a través de Facebook Live del Museu)

Conversa amb Adrià Pujol

Paradisos Oceànics, Aurora Bertrana

Aurora Bertrana, amb les seves paraules, va fer el món més petit. La Polinèsia era un indret remot, perdut, inimaginable, fins que ella hi va estar. Fins que aquesta periodista va salpar a Papeete i va començar a enviar les seves cròniques d’Oceania cap a Espanya. Va ser a finals de la dècada de 1920. Bertrana, de trenta-quatre anys, va arribar a aquell indret exòtic, absolutament desconegut i, durant tres anys, es va dedicar a descriure la seva naturalesa i a escriure sobre la seva gent. Parlava sobretot de les dones, dels matrimonis forçosos, de la maternitat sense contractes, de la sexualitat alliberada. Viatjava perquè buscava i perquè fugia alhora.

 

 

 


 

Activitats relacionades

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
error

Enjoy this blog? Please spread the word :)