Klé – Teatro visual

Klé, espectacle de teatre visual per a tots els públics

Inspirat en l’obra de PAUL KLEE i la filosofia de la BAUHAUS

Segons Paul Klee, “un dibuix és una línia que surt a passejar”. Quina manera més meravellosa d’entrar en el seu imaginari i caminar amb ell.

La dansa, la màgia, la manipulació d’objectes, els titelles, la llengua de signes i el teatre negre ens han permès explorar la seva obra i descobrir el pintor Klee, el músic, el titellaire, l’escultor, el filòsof i el mestre de la Bauhaus.

Escenes de l’espectacle:

La descoberta del color: fins a quin punt el color pot ser un conductor d’afecte, passió, emoció i fusió en l’acte creatiu de Paul Klee? L’artista aconsegueix realitzar la seva teoria del color després de visitar Tunísia. En aquesta escena retem homenatge a la famosa paleta de colors del pintor.

L’equilibrista: l’obra de Paul Klee està plena de personatges equilibristes. Si el moviment constitueix la base d’absolutament tot, Klee entén que l’art sorgeix de les entranyes del moviment que ho envolta i ho genera tot.

La música i Klee: per al violinista Paul Klee, la música correspon a temps activament habitats, que provenen d’un dinamisme corporal i no d’una mesura fixa. Per a ell, el ritme és un principi organitzador del moviment, que posa en joc el divisible i l’indivisible.

Els 4 gats de Paul Klee: aquesta escena és un homenatge a l’amor que tenia Paul Klee pels seus gats: Bimbo, Fritzi, Nuggi i Mysi. Quatre gats ballen i canten alhora “El duetto buffo di due gatti” de Rossinni. És una adaptació, única en el món, a vuit veus de la famosa peça còmica del músic italià.

Els Titelles de Paul Klee: hem volgut seguir la pauta creativa de Klee, i els titelles están construïts amb material reciclat del nostre taller. El número simula converses dels espectacles que Paul Klee veia amb el seu fill als mercats de puces quan anava a buscar marcs pels seus quadres.

Teatre mecànic: la coreografia representa uns ocells mecànics que formen part d’un engranatge grupal. Rutllen individualment fins que s’adonen que junts poden formar una màquina que funciona amb l’energia.

L’art és fer visible lo invisible, Paul Lee: a partir d’aquesta frase per crear una escena de teatre negre en la qual el vestuari està inspirat en els dissenys de la Bauhaus.

Arquitectura i Bauhaus: uns clowns -arquitecte i el seu ajudant-, intenten dissenyar una casa. Per aconseguir-ho disposen d’una caixa. Aquesta pren vida pròpia i acaba levitant i girant sola.


Actividades relacionadas

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies