Un jove dedicat a la pagesia anomenat Pepino, una tarda veu una noia al bosc i amagat darrere els arbres l'observa bocabadat. La noia que vesteix un llarg vestit, treu unes tisores i comença a tallar el vestit i també els seus cabells, mentre tallava li deia al seu cavall: - Ara sí que aniré ben còmode.
De sobte, arriba un carruatge, d'on baixa un senyor tot esverat i s'emporta a la noia. Pepino descobrirà que aquella noia és la princesa Rigoberta, i que el Rei ha decidit trobar-li un marit, però aquest ha de ser coratjós, valent i capaç de lluitar a la guerra, com el millor. El que no sap en Pepino, és que a la Princesa no li agraden els homes que lluiten, que manen i que no la respecten, ella busca un company amb qui parlar, compartir i que l'accepti tal i com és.
El Pepino enamorat, es prepararà per a la lluita, és per això que es farà un escut, una espasa, comprarà un casc i amb un vell cavall marxarà cap a la batalla per demostrar a la seva estimada Rigoberta, que ell és valent i coratjós. Pel camí però, anirà trobant diferents personatges amb problemes, i ell, per compassió i per ajudar-los, els anirà donant les seves pertinences: el casc, l'escut, l'espasa i el cavall. Les persones però, agraïdes l'obsequiaran amb una flor, un collaret, una pedra i una cassola.
Quan el jove s'adona que ja no té res amb què lluitar, decideix deixar la guerra de banda, i anar a conèixer la Rigoberta per oferir-li aquests presents: la pedra, el collaret, la flor i la cassola.
