La Ventafocs ja no creu en prínceps blaus

Qui no coneix el conte de La Ventafocs, aquella pobra noia que es converteix en princesa gràcies a una sabata de cristall i a un príncep blau? Com tants altres contes de fades, acaba així: “…i van ser feliços, i van menjar anissos».

La Ventafocs ja no creu en prínceps blaus és una versió moderna, real i en clau d’humor de Ventafocs i prínceps que han de buscar la millor manera de ser feliços, malgrat tot. Està recomanat per a totes les Ventafocs, Blancaneus, Belles Dorments i totes les dones en general. Ah! I també per a tots els prínceps blaus i no tan blaus.

Val a dir que al programa de Ràdio Mataró Amb veu de dona, amb contingut i perspectiva de gènere, es feia aquest anàlisi sobre l’obra:

«El conte és una crítica a una societat que mostra uns rols ben definits, una societat tradicional i masclista. El rol de la “ventafocs” (la dona passiva que vol trobar marit, casar-se i fer-ho tot per complaure’l) i el rol del “príncep” (el príncep blau que tota ventafocs vol posar a la seva vida).

El nou conte ens mostra una Ventafocs que passa de tristeses i depressions, i que assumeix un nou rol de dona independent. El missatge és que pots triar, que pots aprendre a dir “NO!” i que també els prínceps blaus poden canviar. Que no hi ha “mitges taronges”, que totes i tots som “taronges senceres”. Que s’ha de treballar la individualitat i l’autoestima.

El “síndrome de la Ventafocs” és la por a la independència. Quan arriba el “PROU!” es veu veritablement a ella mateixa.»

Aquest espectacle és la dramatització del conte escrit per Nunila López Salamero i il·lustrat per Myriam Cameros Sierra. El conte ha estat traduït a cinc llengües diferents, se n’han publicat set edicions i ha rebut diversos premis.

En principi, l’espectacle inclou espais de debat i la participació del públic, però també n’existeix una versió reduïda, sense debats.