Qui diu que estem obligats a decidir?
Una cosa o l'altra. Blanc o negre. Carn o peix. Nen o nena. Humà o sirena...
Com si només hi hagués dues opcions! No pot ser que una decisió sigui també que no vols prendre una decisió?
En Roc és feliç sent en Roc i també li agrada ser Sirena.
A vegades no és tan important triar com descobrir qui som.
Aquest és un espectacle de petit format de titelles i objectes, és una adaptació del conte Cua de Sirena d'Alba Barbé i Sara Carro, que trenca amb el binarisme de gènere i ens planteja que no triar també és una opció. Per què hem de triar entre blanc i negre, quan hi ha una paleta infinita de colors?
Versió per imprimir